Der Herr der Ringe

A dos metros de casa (les linies U3 i U6) hi tenim la Stadthalle, que vindria a ser l'equivalent al Palau Sant Jordi. Ahir ens hi vam dirigir, doncs teníem entrades per veure el concert Herr der Ringe von Howard Shore in Concert, sobre la banda sonora de la pel·lícula del mateix nom. Dic sobre perquè els concerts amb el beneplàcit del compositor Howard Shore duen per títol The Lord Of The Rings Symphony. I com deien a una notícia de TheOneRing.net: "The music that they [els altres] play is assembled from commercially available sheet music". O sigui, el que es fa amb tots els compositors morts, però amb la diferència que aquest està viu.

El primer que vam notar va ser que la gent no anava tant mudada com a We Will Rock You o Médée. La clau la vam trobar més endavant quan vam anar al guarda-roba i ens van cobrar 1,20 euros, és a dir, 10 cèntims menys que als altres llocs. La solució a l'enigma és: el que decideix el preu de la roba és el lloc on es celebra l'esdeveniment. Ahir, doncs, vam ser a un lloc de segona categoria(1). Al·leluia!

El concert el podríem definir amb no va estar malament. Havent vist les pel·lícules deu mil milions de vegades, ens va semblar que, al principi de la primera part, hi van haver algunes notes fora de lloc i que alguna cosa passava amb el cor; però més avançat el concert tot va sonar més com esperàvem.

També ens va sorprendre que les cançons no seguissin l'ordre en que apareixen a les pel·lícules. Així van tocar temes relacionats amb Rohan a finals de la primera part i cançons dels hobbits a meitat de la segona. I pel que fa a la pantalla col·locada darrera dels músics i cantaires, les imatges que anaven apareixent eren bastant descordades i, de vegades, no semblaven guardar relació amb la cançó que sonava.

La música va ser interpretada per una orquestra, un cor, dues solistes i un grup de música d'instruments estranys sota la direcció de la directora. El grup de música d'instruments estranys, que es fa dir Rivendell, tenien un aire als Lordi, els heavys vestits de víkings que van guanyar Eurovisió el 2006 representant Finlàndia.

Pel que fa a les solistes, quan cantaven en èlfic no las vam entendre. Suposo que és normal. Ara bé, una d'elles va cantar dues cançons en anglès. D'una no en sé el nom, però l'altra era Into the west, originalment cantada per Annie Lennox. Al meu entendre les va destrossar totes dues perquè les va cantar com si fossin cançons d'una pel·lícula Disney, és a dir, com ensenyaven a fer-ho a Operación Triunfo, és a dir, malament. A gran part del públic, tot i això, sembla que els va agradar.

El públic, ja que he tret el tema, no estava gaire fi. Representa que s'ha d'aplaudir durant tota l'estona que els que intervendran al concert estan entrant a l'escenari, però només aplaudia durant els primers deu segons de l'entrada de cada grup de persones que apareixien, amb especial ímpetu quan es tractava de les solistes, que semblava que s'haguessin portat la claca de casa. A més, com que el concert estava dividit en cançons es va posar de mutu acord per art de màgia que s'aplaudiria després de cada cançó. Però com que ningú no sabia del cert quan s'acabava (si es tractava d'un silenci llarg o un de final) en algunes ocasions es va aplaudir un pèl tard. I en el cas de la primera cançó de la segona part del concert es va aplaudir massa d'hora.

Al final, en la ronda interminable (però ahir més curta) d'aplaudiments els guanyadors d'un aplaudímetre fictici van ser els Lordi, seguits de la directora i les solistes. Dictamen que només comparteixo en el cas de Lordi.

Quan es va acabar el concert vam anar a buscar les jaquetes. Vam sortir al carrer i vam veure que nevava. I veient que tothom es dirigia en massa cap a l'estació de metro vam decidir anar a peu, sota la neu i la pluja fina intermitents, fins a Westbanhof i estalviar-nos així el sentir-nos com un habitant de Tòquio en hora punta, total per una única parada.

Per sopar, tocava pizzes del Dr. Oetker. Una Quattro formaggi i una Salame. La Salame, per cert, deia que tenia un 50% menys de greix i ja fa temps que vam veure que el que la diferenciava de la Salame normal era que tenia la meitat de formatge. Pel mateix preu, clar.

I vam sopar.

---
(1) I si tot va bé hi tornarem l'1 de novembre.