Madrid, Cáceres i Mérida Connection (II)

3. Dissabte: Cáceres
El paisatge ha anat canviant lleugerament. Hem tingut la Sierra de Gredos a l'esquerra, una mica lluny, durant molta estona. A la magnífica --i no és conya-- autovia extremenya EX-A1 sintonitzem la ràdio. A l'emissora que finalment deixem posada, i que dins del nom i duu la paraula Extremadura, el locutor profereix introduccions el doble de llargues que les cançons que punxa. Tot i així, són més interessants els discursos que la música.

Arribem a Cáceres, trobem l'Hotel Don Carlos i aparquem. Són quarts de quinze, el casament és a les disset i encara hem de dinar i arreglar-nos. Donem una volta ràpida pel centre fins que trobem un restaurant descordat, d'aquests que van per feina, dinem el menú i tornem a l'hotel.

A les disset som a l'Església de San Mateo preparats per la boda. Els que s'han de casar es casen. Després anem al restaurant. Allà, abans d'entrar, aprofito per fer una fotografia a uns nius de cigonya.

Nius de cigonya a l'entrada de Cáceres.

4. Diumenge: Cáceres
Ens aixequem tard, prou com per dinar. Anem a un restaurant que ens van recomanar ahir els companys de taula de la boda i que es diu La taperia. Sorpresa! Hi serveixen tapes. De disseny. Estan bones i el cuiner podria ser el Ferran Adrià de les tapes extremenyes, sinó fos perquè el restaurant està bé de preu.

Després donem una volta pel casc antic que conserva edificis de l'època de la conquesta de les Amèriques i fins i tot anteriors.

Cocatedral de Santa María, Cáceres.

És hora d'anar encara més enrere en el temps i visitar Mérida.