Madrid, Cáceres i Mérida Connection (I)

1. Divendres: Madrid
Divendres nit. Aeroport de Barajas(1). Ens mentalitzem que aquí s'hi parla espanyol, no pas alemany i, per tant, hem d'oblidar temporalment entchuldigungs, dankes i bittes. Ens dirigim a la parada de taxis mentre em ronda la sensació que ens tocarà el taxista d'Enric Juliana, un taxista que escolta la COPE i que en sentir una paraula en català ens explicarà que el cava ens el podem fotre on ens càpiga. Però no, és una taxista amable amb cara de Rosendo (el cantant, no el pa) que escolta Cadena Dial. El cotxe es posa en marxa.
-- ¿A dónde?
-- A la calle Zorrilla --li contesta MarieCurie.
-- Sí, Zorrilla -- confirmo després de mirar la reserva de l'hostal i mentre intento dissimular el somriure que m'ha produit dir-li zorrilla a una dona sense que es pugui enfadar.

La nit és fosca, com no podia ser d'altra manera. Perquè sinó no seria nit, seria dia i més clar. Poc a poc ens acostem al centre de Madrid i a la ràdio sona Jarabe de Palo. Depende o Bonito, en el record que en tinc no les acabo de distingir. Passem la porta d'Alcalà. La mirem, la mirem. Passem la Cibeles. I poc després el taxi ja ens deixa a la calle Zorrilla 7, just darrera del Congreso de los Diputados. Allà hi trobem l'Hostal Mirentxu que ens donarà refugi per un mòdic preu. Paguem i diem Gracias buenas noches a la taxista, tota una professional.

Sortim a sopar i com que no tenim ganes de mirar cartes (ja n'hem tingut prou amb l'aeroport), anem a un Pans & Company. Allà, mentre esperem que ens serveixin uns entrepans (que després veurem que són bastant ridículs, aquesta cadena cada cop va a pitjor) sentim que els que estan davant nostre són extremenys. Casualment demà nosaltres anem cap a Cáceres. Els extremenys es queixen de la diferència entre la fotografia de l'hamburguesa i l'hamburguesa que els han servit, amb tota la raó del món, tot sigui dit. Penso en la pel·lícula Un dia de furia i començo a buscar llocs on amagar-me per si algú li dóna per treure una escopeta.

Sopem, tornem a l'hostal i dormim el que podem. Demà anem cap a Cáceres.

2. Dissabte: Madrid
Sortim de l'hostal amb la intenció d'arribar a la Plaza Castilla on recollirem el cotxe de lloguer cap a les 10. Tenim temps de sobres i, per Murphy, deduïm que arribarem tard.

Anem amb la maleta que deu pesar més de 20 kilos. I amb la maleta descobrim que les estacions de metro de Madrid (com a mínim les 3 per les que circulem) no estan precisament adaptades per a minusvàlids. Això sí, avui no cal que anem al gimnàs.

Arribem tard, però només uns minuts. Recollim el cotxe i a Cáceres falta gent.

Pel camí, a les afores de Madrid, veiem que el creixement desmesurat de la construcció també ha arribat a la vora de la capital espanyola. I amb un mal gust per les cases prefabricades, uniformes i lletges que fa angúnia a més de fàstic, com en fa a tants i tants punts de la costa. I sap greu, molt de greu, per la natura destruïda per culpa de l'ànsia de diners de quatre gats mal comptats. Així us els acabeu menjant amb patates. O amb totxanes.

---
(1) En català: Remenes o baralles. En el primer cas, barajas-remenes (de barajar-remenar), totes dues paraules tenen el mateix número de lletres, el mateix patró consonant-vocal (cvcvcvc), contenen una erra, acaben en essa i ambdues són monovocàliques. El segon, barajas-baralles (de cartes), fa estrany que les cartes d'Heraclio Fournier no les facin allà sinó a Vitòria. Clar que a Vitòria només li falta una ce per a poder cantar-se.