Madrid, Cáceres i Mérida Connection (i V)

8. Dilluns: Madrid (i II)
Sortim de l'estació i ens dirigim al Parque del Buen Retiro. Com m'agraden aquests parcs! No és tan gran com el Prater de Viena i és més artificial, però m'agrada. M'agrada perquè aconsegueix donar la sensació d'apartar-te de la bullícia de la ciutat i et relaxa i t'oblides dels cotxes, de l'estrès, de les preocupacions. Respires millor i enyores els temps abans de la revolució industrial que ni tan sols has viscut.

Palacio de Cristal al Parque del Retiro, Madrid

Decidim anar a caminar pel centre, per la Plaza Mayor fins a la Catedral de Santa María La Real de La Almudena, que es veu que no li podien escurçar el nom per Catedral de Madrid, com fan a qualsevol altre lloc com Burgos o Barcelona. Veiem també el Palacio Real i us podem assegurar que és un palau i que és real, no és de mentida. Lo vi con mis propios ojos, com diria Pedro López.

Catedral [...] de La Almudena, Madrid

Agafem la Gran Vía però com que no ens cap a la butxaca decidim que és millor deixar-la on és. De totes maneres hi caminem una estona. Sopem prou bé a un restaurant VIPS(1). Després ens dirigim a la Puerta del Sol, a la parada de taxis i li preguntem a un taxista castís si demà cap a les 6:45 del matí hi haurà taxis allà o és millor que truquem per concertar-ne un. Estará aquí esperandoos a vosotros, ens respon com volent dir que aquí sempre hi ha una pila de taxis. O potser que només n'hi un, potser es refereix al llegendari Taxi que es coneix des de temps remots com a "El Taxi".

Anem a dormir abans que digui més bestieses.

9. Dimarts: Madrid
Ens llevem a les 6. L'avió surt hauria de sortir a les 9:10 cap a Viena. O sigui que anem bé de temps. Arribem a la Puerta del Sol (on, per cert, hi estan construint una estació de cercanías) i hi ha un taxi ("El Taxi"?) que potser no ens espera especialment a nosaltres, però que ja ens farà el servei.

A l'aeroport fem tot el que hem de fer (esmorzar inclòs) fins que aconseguim arribar a la porta d'embarcar que apareix als monitors. Després canvien la porta i nosaltres hi anem. Després apareix la bonica paraula anglesa Delayed. Si la resposta a gràcies és de res, la resposta a delayed és merda. Després tornen a canviar la porta i nosaltres hi anem.

Allà, una estona més tard, una noia d'Spanair ens informa que podem passar pel Medas del costat, que estem convidats a esmorzar. Al Medas del costat ens informen que no. Amablement l'encarregat del Medas truca per telèfon a algú i ens diu que hem d'anar a l'Ars que, gràcies al cansament que comencem a portar, està lluny. Hi anem, esmorzem un altre cop, tornem a la porta per veure si l'han canviat, han cancel·lat el vol o ha marxat sense nosaltres. Esperem.

Embarquem. I cap a les 12, amb 3 hores de retard, sortim cap a Viena.

----
(1) Vine I Podràs Sopar. (Si algun dia ho fan servir d'eslògan demanaré royalties).