El lladre del Wiener Christkindlmarkt

El fred que ha aquest any ha deixat neu sobre Viena unes quantes vegades provoca un lleuger augment de la venda de ponx als diversos mercats de Nadal escampats per la ciutat. Hi ha gent que s'arrecera del vent al costat de les parades, d'altres prefereixen no parar de caminar. Molts duen gorres o barrets, guants i bufandes; orelleres els més fredolics. Els venedors i venedores, excepte els que es dediquen al sector gastronòmic, mostren el seu patiment en les cares pàl·lides i els intermitents tremolors. Els turistes fan fotos amb la càmera de vídeo perquè la imatge es congela.

El Wiener Christkindlmarkt no n'és una excepció. En el lloc on es troba, només té la protecció de la neogòtica Rathaus que per molt gran i preciosa que sigui no aconsegueix escalfar la plaça. Al contrari, la pedra freda i la reminiscència d'un passat sense calefacció fa créixer el fred. Perquè aquest fred és tan psicològic com un cop de peu als collons: desmoralitza i te'n recordes de la mare que el va parir.

Envoltat d'aquest fred, però no gaire, hi treballa el Hans Meyer. Té una parada de menjar calent on la gent gaudeix de les salsitxes que ell mateix ha fet a partir dels porcs de la seva granja de Hollabrunn, un poble situat a mig camí entre Viena i la frontera txeca. Li agraden les fires, tot i que reconeix que la vida seria més fàcil si vengués la carn a una empresa. Però no s'ho passaria tan bé.

Cada any, quan prepara les coses per anar a la fira de Nadal de Viena, recorda un conte que li explicava el seu avi per aquestes dates com si fos cert. El conte deia que cada cent anys, des de 1307, un Follet de les Llums de Nadal(1) passava pel mercat d'hivern de Viena que més tard es coneixeria per Wiener Christkindlmarkt. Fins i tot deia que ell va veure el de 1907 quan amb set anys va acompanyar-hi al seu pare a vendre salsitxes en el mercat que llavors es podia trobar a Am Hof.

El Hans no hi creu pas en els Follets de les Llums de Nadal perquè al segle XV, per dir un segle, no hi havia llums de Nadal. Una altra cosa són els Follets dels Ous de Pasqua(2). Però aquest any, el 2007, toca que els follets facin acte de presència i el Hans, tot i els seus quaranta-nou anys, duu un crio de set anys a dins i de tant en tant fa una ullada per si veu alguna cosa estranya. No pas un Follet de les Llums de Nadal perquè ni existeixen ni hi creu. Només alguna cosa.

D'altra banda, el Ding-Dong Dang-Ding (al que alguns anomenen Joan) és un Follet de les Llums de Nadal que vol enamorar, encara que només sigui temporalment, a la Dring-Drang Drang-Dring. Com diuen les campanes quan toquen les nou: la Dring-Drang Drang-Dring li fa tilín al Ding-Dong Dang-Ding. Però el Ding-Dong, tímid com és, encara no ha passat de saludar-la quan es troben passejant entre l'herba.

Ara bé, com diuen els seguidors del Barça quan guanyen (i obliden completament quan perden), el Ding-Dong pensa que aquest any sí. Perquè aquest any ell és l'Escollit, l'encarregat d'anar al Wiener Christkindlmarkt. Si ho fa prou bé potser els demés follets oblidaran la seva actuació al pessebre vivent (i de mida real, clar) de l'any passat. Li va tocar el paper de caganer i va decidir, per demostrar la seva vàlua com a actor, fer una representació realista. I va cagar una gran actuació.

La tasca de l'Escollit és anar a la Fira i robar. No, robar no és la paraula, potser és millor dir agafar. Sí, agafar fa més per una tradició que no pas robar. I el que robi agafi ho ha de regalar a algú. Després aquest algú ha de decidir perquè l'Escollit li ha regalat. Per exemple, l'any 1507 en Dalalin Din-Din li va regalar a na Dialin Dilan-Dong, coneguda per la quantitat de sèrum de les seves orelles, una espelma. Com que hi havia una bona sintonia entre en Dalalin i na Dialin, ella va interpretar correctament el regal i a hores d'ara la família Din-Dilan encara és famosa per les seves Espelmes Aromàtiques Cent Per Cent Naturals.

Com que avui és l'últim dia de fira el Ding-Dong decideix que és el moment d'anar-hi. Avui tanquen a les disset, o sigui que no es pot entretenir.

L'enorme quantitat de gent que passeja pels carrerons que queden entre les parades mira més que no pas compra. La majoria d'assistents el que volen és arribar a una parada de ponx calent. Alguns es miren els pessebres perquè potser pensen en canviar el que tenen a casa. D'altres encara no saben què regalar i decideixen anar parada per parada cercant una musa que els digui "compra-li això mateix i si no li agrada que s'hi posi fulles".

De cop i volta d'una parada on hi venen articles de regal relacionats amb cerveses hi desapareix una espelma amb forma de gerra de cervesa. La dona que regenta la parada avisa a seguretat dient que hi ha un lladre al recinte, probablement un cleptòman. Poc després els agents de seguretat reben l'avís d'una venedora de penjolls. Més tard el d'un home que ven barrets. Decideixen trucar a la policia.

Just quan arriben dues persones vestides de Polizei, el Hans torna a la feina després d'haver pres un ponx calentó en una parada propera. Poc després de posar-se darrere del mostrador, un home de trenta-cinc anys li demana un Riesen Hot Dog. Amb ketchup i mostassa? Només mostassa. L'home de trenta-cinc anys es gira per parlar amb la noia de també trenta-cinc anys que es vol lligar, mentre el Hans prepara l'entrepà.

Quan el té preparat el deixa sobre la barra. I en un no-res l'entrepà desapareix. En Hans es frega els ulls intentant tornar a veure aquell follet (de les Llums de Nadal) borrós que s'ha endut el Riesen Hot Dog. Llavors l'home de trenta-cinc anys es gira i, veient al Hans perplex, li pregunta si es troba bé. Ah, sí, sí. Mmmm. Ah. Ara surt el Riesen Hot Dog. Ahhh.

Mig hipnotitzat el Hans torna a preparar un entrepà de salsitxa, preguntant-se si s'està tornant boig. Com un autòmat deixa el nou entrepà davant del client. El client paga. Decideix tornar a sortir un moment a fumar una cigarreta. Però si acabes de sortir? Sí, però és que he vist un... És que no em trobo bé.

Fora es troba els policies. Aquests li pregunten si ha vist res estrany com, per exemple, algú que robés de les botigues. Ell diu que no però afegeix, en un intent d'esborrar el follet de la seva ment, que a ell li han robat un Riesen Hot Dog. Els policies se'l miren, es miren, se'l tornen a mirar. I veient la mala cara del Hans (i olorant el ponx) decideixen marxar. Ja li direm alguna cosa si atrapem el lladre de salsitxes (hi hi hi).

El Ding-Dong torna a la velocitat dels follets (que és molta velocitat) cap al poblat follet. Entre tanta herba és molt difícil de trobar un poblat follet, però només cal veure la llum invisible de l'Espelma Aromàtica Cent per Cent Natural que utilitzen de far. Un cop allà convoca a tots els altres follets per a anunciar que ja ha anat al Wiener Christkindlmarkt. No es triga a fer una rotllana al voltant del Ding-Dong. És el moment de dir qui serà el receptor o receptora del regal. És a dir, de pronunciar Dring-Drang.

L'endemà al matí, el Ding-Dong i la Dring-Drang es troben per a que ell li faci el regal en la intimitat. El regal està cobert per un tros de roba quan la Dring-Drang arriba al lloc acordat. Es miren als ulls fent-se créixer l'emoció que ambdós intenten inútilment reprimir. Dring Drang, diu el Ding-Dong, aquest és el regal que t'ofereixo. I ràpidament aparta el tros de roba i la Dring Drang observa el Riesen Hot Dog. El Ding-Dong espera que ella interpreti correctament el regal i que no es pensi que vol que munti una granja de porcs. Per reforçar la idea li diu: es menja...

El Hans no ha dormit en tota la nit. La imatge fugaç d'un follet li ha quedat gravada, com han notat els seus rebregats llençols. Sap que va ser un moment màgic impossible d'oblidar. Un follet! L'avi no m'enganyava. Necessita dir-li a algú. A la seva dona potser. Sí, ella és la més indicada, ella no el prendrà per boig. Sí, li explicarà aquesta nit després de regalar-li el penjoll i el barret en la tènue llum d'una espelma amb forma de gerra d'Ottakringer. Ara ja es sent millor.

I millor es sent, encara, quan comencen a sonar les campanes de la Votiv Kirche, que amb inherent puntualitat, diuen: Ding-Dong Dang-Ding i Dring-Drang Drang-Dring. Són les vuit del matí del dia de Nadal.



------
(1) Tothom creu que els Follets de les Llums de Nadal són els que posen les llums de Nadal al carrer però en realitat el que fan es endur-se la llum d'algunes bombetes que els humans després creiem foses. Amb aquestes llums intenten enfollir d'amor la follet de torn, mentre es converteixen en folliaires que, per tant, canten follies, en aquest cas verdes camuflades d'un regust romàntic propi d'adolescents. A l'hora, dins el seu cap, esfullen una flor (a ser possible la que més bonica es vegi entre la fullaraca) on els pètals duen escrits hipotètics m'estima i no m'estima alternativament. I tot això només ho fan per foll... perquè són follets. I perquè porten com a mínim un any sense follar.

(2) Tothom creu que els Follets dels Ous de Pasqua es dediquen a pintar ous de diferents animals (en concret dels ovípars) però en realitat el que fan és menjar-se'ls. Perquè tenen gana.

------
Aquesta història forma part de l'Homenatge a Terry Pratchett.
Altres contes de Nadal: El regal del Pare Noel (2005), Els Follets de les Llums de Nadal (2006).

Vienadal 2007

Aquesta cançó apareix a la pel·lícula Abans de l'alba (Before sunrise) que transcorre a Viena. La compositora i intèrpret original és Kath Bloom. En aquesta versió MarieCurie s'encarrega de la veu i l'intratable de les guitarres. Esperem que us agradi.

Zorionak eta urte berri on Schöne Feiertage!

Barcelona

Quan la gent em pregunta d'on sóc, sempre responc: "de Barcelona". Això comporta que em diguin: "Barcelona! Quina ciutat més preciosa!". Però si demano si hi han estat mai, el 95% de les vegades la resposta és: "no, però m'agradaria tant anar-hi!". Llavors, com ho saben que és preciosa? Pel que han vist a la tele, o pel que la gent explica, o pel que els diu la seva imaginació. I no és que Barcelona no sigui preciosa, però ells no saben com és en realitat.

La filla d'una companya de feina va anar la setmana passada a Barcelona de vacances. I la meva companya em deia (en alemany, això sí): "ves quina mala època per anar-hi, si ara no s'hi pot fer res!". Res? Com a molt no podràs prendre el sol o banyar-te a la platja (i això només si ets realment fredolic) però tota la resta de la ciutat resta al teu abast: carrers, places, museus, bars, restaurants, botigues, parcs, jardins, trens, metros, monuments i edificis històrics per veure i gaudir. Què li passa a la gent?

Ahir el meu perruquer em deia que de gust marxaria a viure a Barcelona. Allà la gent és més oberta, té la sang més calenta, t'ho pots passar millor que a Viena, on vas a parar. Ell, que és de Sèrbia, creu que els països mediterranis són molt més interessants que els nòrdics. Quan li dic que la vida a Barcelona és tant o més cara que a Viena, que les dues ciutats tenen si fa no fa la mateixa mida, i que ben mirat els catalans no som ben bé de sang calenta, es queda un moment rumiant i diu: "però com a mínim, allà hi ha mar". Sí, això no t'ho treu ningú.

Però jo no em puc queixar. Viena em tracta bé. Aquí no s'està gens malament. Hem conegut moltes coses noves, i estem aprenent molt, sobretot alemany. Tot i que a Barcelona tampoc no s'hi està gens malament. Però hi ha un moment per cada cosa i cada cosa té el seu moment.

Silenci

Ja fa hores que és fosc i és ara, a les dues hores i onze minuts de la matinada, quan t'adones que la ciutat dorm. Només sents les tecles de l'ordinador quan escrius que ja fa hores que és fosc i que és ara, a les dues hores i onze minuts de la matinada i que t'adones que la ciutat dorm. Durant el dia no pares esment en el so de les tecles ocultat sota el sorolls asíncrons de la vida del barri.

En canvi, ara el silenci del carrer sembla que entra a casa teva, com hi entra el so del camió de les escombraries, i només deixa que les tecles de l'ordinador i el lleu moviment del parquet en caminar-hi li facin la competència. No sents cotxes, ni gent parlant o cridant, ni els cops de les obres que semblen haver envaït el teu carrer durant el dia. I tanmateix no tothom dorm.

Per això et sembla mentida que una ciutat gran (sobretot si la comparem amb una de petita) pugui restar silenciosa. Clar que normalment estàs dormint quan això passa. Aquest deu ser el truc.

Aprofites per pensar en tot el que ha sigut nou per a tu en aquesta ciutat. T'ha redescobert l'amor pel sushi, t'ha ensenyat a apreciar la cuina al wok, t'ha refermat la idea que ja n'hi ha prou de pizzes del Telepizza perquè hi ha pizzes molt més bones. T'ha fet tastar altres tipus de kebap, t'ha donat a provar menjar àrab i t'ha fet apreciar la cuina grega. I, amb l'ajut incansable de la cuina austríaca (que també se'n pot trobar), t'has adonat inconscientment que més enllà de la península ibèrica no es menja tan malament com acostumen a dir els que només en surten, si surten, per veure quatre monuments i menjar al McDonald's; que tot i no aparèixer a la guia Michelin fa que apareguin michelins a qui hi menja sovint (hi, hi, hi, sents dins el teu cap). És més, aquí es menja bé. Potser diferent és la paraula que busques per descriure-ho. (Tot i que dubtes que això també es pugui aplicar a Anglaterra on creus que realment tenen un problema. El tenen educadament, que per això són anglesos, però el tenen).

De beure-hi també hi has begut. Per exemple cerveses. Zipfer, Puntigamer, Murauer, o la preferida Ottakringer que fan a Viena mateix, al setzè districte. L'Schwechater del poble del costat no l'has provat (encara) i l'Stiegl no t'agrada. I encara hi han moltes altres cerveses que no has tastat o que ara no recordes. D'altra banda tenen molt de vi que et fa por tastar, tot i que diuen que és bo perquè es veu que hi tenen molta tradició. Potser per això Viena es diu com es diu, essent Wien anagrama de Wein. I no cal oblidar que aquí també hi pots beure Coca Cola. Et preguntes per què no es troba Fanta Llimona a Viena i en canvi sí a Graz, però potser no són hores de donar-hi voltes.

Voltes! Per fi has pujat al que sempre havies anomenat la nòria del Tercer Hombre, un sintagma nominal on els dos substantius són incorrectes en català. I ara, tot i que et fa gràcia pensar que pots dir que has pujat en un sintagma nominal on els dos substantius són incorrectes en català (com qui diu que ha menjat en un pronom feble o disparat contra un verb intransitiu), t'agrada més dir-ne Riesen Rad. Perquè, tot i la manca d'evidències, corre el rumor que l'idioma oficial a Viena és l'alemany. Penses que realment ho és ara que fa hores que és fosc i gairebé tothom dorm.

Parlar de l'idioma és com un peix. És espinós, encara que no parlis del català. El problema és que caminant pel carrer hi ha dies que costa sentir alemany. Però hi ha gent que el parla, sovint en versió vienès. Sempre i quan no et trobis algú de qualsevol altre lloc d'Àustria i et parli amb la seva variant. Perquè de Johanns, Josefs i dialectes n'hi han a totes les Häuser. O també podria ser que parli amb la variant de l'alemany típic de Bòsnia, Sèrbia, Cròacia, Polònia, Turquia o Catalunya, entre d'altres. L'equivalent més nostrat, penses, és l'anglès de Santa Coloma de Gramanet. De Can Zam. Moltes vegades hi has pensat anant en metro, en el bus o a peu mateix.

També has viatjat per la ciutat en tramvia. Això només ho havies fet de petit en el Tramvia Blau, un cop que vas anar al Tibidabo, i ho vas considerar la primera atracció del dia. Aquí només el primer dia ho vas considerar una atracció. Per sort per als teus peus la relació no ha canviat a repulsió, sinó a una cordial neutralitat amb dret a frec.

I això és important perquè és en un país neutre. Més o menys, perquè bé que tenen tropes a Afganistan. Però és neutre respecte als Estats Units, França, Gran Bretanya i la desapareguda URSS, que no és poca cosa. I, per arrodonir-ho, és la seu de l'OPEP, on hi trobem Aràbia Saudita, Veneçuela, Iraq i Iran, per dir-ne quatre membres a l'atzar dels tretze que la formen. I si cal córrer, Suïssa està a poc més de tres hores en tren de Viena i amb una mica de sort aquell dia et sorprèn visitant Innsbruck. Mentre escrius la frase anterior t'adones que potser t'ho fa escriure la foscor de la nit, que és com una mala puta; sobretot si vols dormir i no pots.

I per què no dir-ho? Et fa il·lusió constatar que ara escrius més que mai. És més, ho has escrit en l'oració anterior a aquesta i ho tornaràs a escriure en la posterior. I ho fas perquè t'agrada l'expressió "més que mai". I amb això t'adones que ja no escrius sobre Viena i decideixes anar a dormir i deixar d'escr