divendres, 30 / novembre / 2007

Ai! Que encara ens censuraran!

Llegeixo a 20 minutos que "El sector turístic vol controlar les opinions abocades pels 'blogs' de viatges". Pel que sembla, al sector turístic no li agrada que la gent es refiï de les opinions subjectives (clar) de la gent que NO vol vendre un producte. En canvi, prefereixen que la gent es refiï de les opinions subjectives objectives de la gent que SÍ els vol vendre el producte: les agències de viatges.

No sé quins insults triar d'entre tots els que em venen al cap per descriure què en penso de les, diguem-ne, persones que se'ls ha acudit aquesta brillant idea.

Destaco la següent frase magistral de l'article (traduïda al català per aquells que no saben espanyol):

Mirones [president de l'ICTE] assegura que no es tracta en absolut de censurar, sinó que les grans companyies tecnològiques estableixin mecanismes de control que evitin la proliferació d'opinions interessades a internet.


Curiosament no volen censurar, volen fer l'eufemisme de censurar, que és censurar però que quedi maco i, sobretot, sense utilitzar la paraula censura.

Nosaltres continuarem fent. Que ens vinguin a buscar, aquests imbècils.

dissabte, 17 / novembre / 2007

Turista de pa sucat amb oli

El fred no és excusa per quedar-se a casa veient la tele protegits en el benestar en forma de calefacció. Sortir al carrer és una bona manera de passar l'estona a l'hora que els euros es mouen amunt i avall. Això els vienesos ho saben.

Per aquest fet em disfresso de japonès i preparo la càmera de fotos. Amb gorra de color marró i guants de pell negres pujo al tramvia -sense bitllet- amb destí al centre. Un cop allà, com un Twoflower qualsevol, em confonc entre els guiris com un professional. La meta és el Wiener Christkindlmarkt, la fira de Nadal vienesa, davant de la Rathaus (o Ajuntament). Que falti gairebé un mes per Santa Llúcia no els treu la son. A mi tampoc.

Baixo del tramvia.

Pel camí passo per una petita fira a Mahlerstraβe. Està composta per set paradetes on hi podem comprar guarniments nadalencs, embotits i pastes o s'hi pot prendre un ponx calentó. Passo de llarg perquè això només deu ser un mos del que trobaré després. Arribo a l'Òpera i la voltejo per l'Opernring per a arribar al Burggarten. Encara s'hi conserva part de la neu que va caure entre dijous i divendres. Avui és dissabte.

Hi entro per una porta i prossegueixo el caminet fins a una estàtua de Mozart. Li faig una foto que més tard veuré que ha quedat borrosa. Continuo caminant i em trobo una bassa una mica gelada. També li faig una foto. Sóc un guiri, em repeteixo mentalment per acomodar-me en el personatge. Aprofito per fer una altra foto al parc en general.

La bassa mig gelada.

Torno al Ring, ara ja Burgring, i clisso a l'altra banda del carrer una altra fira. És a Maria Theresien Platz i està tancada. Decideixo que no val la pena acostar-s'hi i continuo el meu camí Burgring amunt, que ara torça a la dreta i es converteix en Doktor Karl Renner Ring.

Sóc, doncs, al costat del Volksgarten i a la meva esquerra hi veig el Parlament d'Àustria. Això vol dir que ja sóc a prop de la Rathaus. Des d'aquí estant, veig gent que també s'hi dirigeix.

Prossegueixo caminant i arribo al Rathauspark. Ja hi sóc.

La gatzara de la gent conforma la banda sonora principal. L'entorn, encara una mica emblanquinat, consta d'arbres amb diferent grau d'esfullament tardorenc i l'imponent edifici neogòtic anomenat Rathaus al fons. El cel s'enfosqueix perquè ja és el vespre. Són les quatre de la tar... del vespre. D'aquí a tres quarts d'hora serà de nit.

Les casetes de fusta s'estenen per la Rathausplatz i per alguns caminets del parc. N'hi ha moltes, totes elles amb la teulada inclinada amb encertada previsió. Totes són iguals per fora. Per dins en canvi són ben diferents. És com la minifira que he vist abans però sense mini. Per tant, puc abastir-me de tota mena de gadgets nadalencs, nodrir-me de pastes d'alt contingut calòric o treure'm el fred a base de ponx. Però no ho faig perquè no em ve de gust.
El Wiener Christkindlmarkt (o fira de Nadal vienesa)

Insisteixo en la meva interpretació del paper de guiri i faig algunes fotografies. Tres. En acabat torno cap a casa a peu i aprofito per pensar què escriure al blog. I si em faig passar per algú que es fa passar per turista?

Pel camí m'hi trobo dues petites fires més. Una, també de Nadal, a Freyung. Una altra, d'art i antiguitats, a Heidenschuβ. Totes dues plenes de gent. Els nombrosos cafès del centre també es troben atapeïts de vienesos i vieneses. El fred no ha sigut excusa ni per a ells ni per a mi.

Més tard, a casa, veig que no sóc un turista professional: només he fet sis fotografies. Això sí, contemplo amb orgull que la meitat han quedat borroses.

dijous, 15 / novembre / 2007

Schnee

Diumenge passat va nevar una estona pel matí. Al migdia va ploure i per la tarda ja no quedava neu, però ens va donar temps de fer algunes fotos.

El Prater nevat


La riba del Donaukanal nevada

diumenge, 11 / novembre / 2007

Graz Connection (III)

VI. El Daniel i l'Ikea.
L'hotel, que es diu Daniel, no està malament. L'habitació és un pèl petita però té de tot. La dutxa està separada del dormitori per un vidre, no pas per una paret. El mobiliari és de l'Ikea. Tot. Fins i tot tinc la sensació que les parets, els ascensors i l'oxigen és de l'Ikea(1). El paisatge diria que no ho és però no hi posaria la mà al foc. Els suecs són, a part de suecs, molt llestos.

Donant una volta per la universitat antiga.

VII. Internet
Internet no el van inventar els americans. No. El van inventar uns austríacs. Sí. De Graz. Van ser el senyor i la senyora Internet, de Can Internet de tota la vida. Per això ara ho coneixem amb aquest nom. Si algun dia no us va Internet, aneu a Graz i cerqueu el següent cartell que serà el vostre estel d'orient particular:


VIII. Legió Estrangera Klatchiana
No hem trobat la caserna de la legió estrangera klatchiana, per això no us diem que està a Graz. A més, les sigles no estan clavades a la paret. O sigui que no ho digueu a ningú.


IX. I tornem
Marxem d'una ciutat petita i agradable per tornar a una ciutat un pèl més gran i agradable també. És fosc i no podrem veure el paisatge des de la finestra del tren però sabem que hi és i que val la pena recordar-lo.

---
(1) Et donen un grapat d'àtoms d'oxigen i els has d'anar enllaçant per parelles amb una clau allen. Cal anar en compte de no enllaçar-ne tres, no fos cas que generéssim una mol·lècula d'ozó.

dijous, 8 / novembre / 2007

Graz Connection (II)

IV. Weil der Mensch zählt
Varis cartells anuncien espectacles de caire musical a Graz. Per exemple el concert de Deep Purple o el d'Alf Poier, que malauradament ens perdrem. Alf Poier, fill il·lustre de Judenburg, població propera a Graz. A Graz, precisament va començar la seva carrera musical que el va dur l'any 2003 a Eurovisió representant a Àustria (va quedar sisè, dues posicions per davant de la Beth).




Alf Poier en acció. Val a dir que Alf Poier és
un humorista força respectat a Àustria.

A Graz també s'hi celebra el Latin World Trophy, concurs de balls llatins. Això deu ser perquè fa molt anys hi van habitar els romans.
Schlossberg (muntanya del castell) vist des d'un pont sobre el riu Mur.
Dalt hi han la resta del castell i l'Uhrturm. A més, es pot creuar per un túnel.
S'hi pot pujar a peu, en ascensor o en funicular.

V. Aquí i a la Xina
Un grazenc, o gairebé grazenc, mundialment conegut té un cognom més fàcil de pronunciar que Josep Lluís. Es diu Arnold Schwarzenegger, i va néixer a Thal, a pocs quilòmetres de Graz. I va anar al col·legi i al gimnàs a Graz mateix. Ara hi té un estadi que duu el seu nom i el somni de qualsevol grazenc és ser governador de Califòrnia o, en el seu defecte, ser un robot enviat des del futur per matar a Sarah Connor abans que neixi el seu fill i al cap de pocs anys la cosa acabi com el rosari de l'Aurora.

Ja és curiós que en una ciutat de 250.000 habitants i 4 universitats la persona més famosa acabi sent un polític del mateix partit que el Bush, ex-actor amb l'expressivitat d'un cactus, ex-culturista i que, a més, era del poble del costat.

A l'antic castell del segle XV (a la ciutat, no a la muntanya)
hi trobem diversos cops la inscripció AEIOU.

dilluns, 5 / novembre / 2007

Graz Connection (I)

I. Camí de Graz
A una velocitat v deixem enrere, al nord, Viena. No triguem gaire a veure camps i boscos, ara tacats dels colors melangiosos de la rerevera. Colors als que, d'alguna manera, no estem acostumats els que sempre hem viscut en paisatges mediterranis. En la meva ignorància botànica, comparable a la que un arbre té de mi, detecto pins. Fins i tot pinars.

El cel tenyit de gris amb taques blanques i retallat per clarianes fa de tapa dels petits turons que tot i la curta distància semblen esquitxats de barreges de verds, vermells, marrons i daurats, ara que la via ressegueix la llera d'un petit rierol d'aigües cristal·lines -es poden veure les pedres llimades del tren estant-.

Ara he vist avets.

Més lluny encara, s'alcen pics regats de neu que ens recorden que... bé, que hi ha muntanyes on hi neva. Qualsevol diria que ha estat retocat amb fotoixop.

Ara he vist vaques, però les vaques no són arbres.

Veig la cua del tren: adés començàvem a enfilar muntanya amunt ha començat a fer esses de rèptil sobre rodes. El món resta cada cop més avall. Excepte la part que és més amunt, òbviament. Part on els meus ull troben algun que altre petit castell, una ermita més enllà, envoltats d'arbres que han tastat tots els sabors de la paleta del pintor estacional de torn. Hi ha alguna estació que gaudeixi de més colors que la tardor? A banda de, potser, l'estació d'Atocha i el seu microhàbitat?

L'Statdpark de Graz

II. Zentrum
El centre és molt peatonal. De fet és peatonal i tramvial. Tant que hi ha moments que costa creuar el carrer de tants tramvies com hi ha. No és conya, sobretot en hora punta.
Venir a aquest bar és bo per fer la declaració d'hisenda.

III. Nacht
Una cosa bastant típica de Graz, pel que sembla, són els night clubs, sex shops, clubs d'striptease i cinemes X. Això sense tenir en compte els antres de kebap i pizza que són una característica inalienable de qualsevol població que es vulgui fer dir austríaca.
La Uhrturm (torre del rellotge) de Graz. Els habitants de Graz van
pagar als francesos per a que no la destruïssin en la invasió de 1809.