El fred no és excusa per quedar-se a casa veient la tele protegits en el benestar en forma de calefacció. Sortir al carrer és una bona manera de passar l'estona a l'hora que els euros es mouen amunt i avall. Això els vienesos ho saben.
Per aquest fet em disfresso de japonès i preparo la càmera de fotos. Amb gorra de color marró i guants de pell negres pujo al tramvia -sense bitllet- amb destí al centre. Un cop allà, com un Twoflower qualsevol, em confonc entre els guiris com un professional. La meta és el Wiener Christkindlmarkt, la fira de Nadal vienesa, davant de la Rathaus (o Ajuntament). Que falti gairebé un mes per Santa Llúcia no els treu la son. A mi tampoc.
Baixo del tramvia.
Pel camí passo per una petita fira a Mahlerstraβe. Està composta per set paradetes on hi podem comprar guarniments nadalencs, embotits i pastes o s'hi pot prendre un ponx calentó. Passo de llarg perquè això només deu ser un mos del que trobaré després. Arribo a l'Òpera i la voltejo per l'Opernring per a arribar al Burggarten. Encara s'hi conserva part de la neu que va caure entre dijous i divendres. Avui és dissabte.
Hi entro per una porta i prossegueixo el caminet fins a una estàtua de Mozart. Li faig una foto que més tard veuré que ha quedat borrosa. Continuo caminant i em trobo una bassa una mica gelada. També li faig una foto. Sóc un guiri, em repeteixo mentalment per acomodar-me en el personatge. Aprofito per fer una altra foto al parc en general.
La bassa mig gelada.Torno al Ring, ara ja Burgring, i clisso a l'altra banda del carrer una altra fira. És a Maria Theresien Platz i està tancada. Decideixo que no val la pena acostar-s'hi i continuo el meu camí Burgring amunt, que ara torça a la dreta i es converteix en Doktor Karl Renner Ring.
Sóc, doncs, al costat del Volksgarten i a la meva esquerra hi veig el Parlament d'Àustria. Això vol dir que ja sóc a prop de la Rathaus. Des d'aquí estant, veig gent que també s'hi dirigeix.
Prossegueixo caminant i arribo al Rathauspark. Ja hi sóc.
La gatzara de la gent conforma la banda sonora principal. L'entorn, encara una mica emblanquinat, consta d'arbres amb diferent grau d'esfullament tardorenc i l'imponent edifici neogòtic anomenat Rathaus al fons. El cel s'enfosqueix perquè ja és el vespre. Són les quatre de la tar... del vespre. D'aquí a tres quarts d'hora serà de nit.
Les casetes de fusta s'estenen per la Rathausplatz i per alguns caminets del parc. N'hi ha moltes, totes elles amb la teulada inclinada amb encertada previsió. Totes són iguals per fora. Per dins en canvi són ben diferents. És com la minifira que he vist abans però sense mini. Per tant, puc abastir-me de tota mena de gadgets nadalencs, nodrir-me de pastes d'alt contingut calòric o treure'm el fred a base de ponx. Però no ho faig perquè no em ve de gust.
El Wiener Christkindlmarkt (o fira de Nadal vienesa)Insisteixo en la meva interpretació del paper de guiri i faig algunes fotografies. Tres. En acabat torno cap a casa a peu i aprofito per pensar què escriure al blog. I si em faig passar per algú que es fa passar per turista?
Pel camí m'hi trobo dues petites fires més. Una, també de Nadal, a Freyung. Una altra, d'art i antiguitats, a Heidenschuβ. Totes dues plenes de gent. Els nombrosos cafès del centre també es troben atapeïts de vienesos i vieneses. El fred no ha sigut excusa ni per a ells ni per a mi.
Més tard, a casa, veig que no sóc un turista professional: només he fet sis fotografies. Això sí, contemplo amb orgull que la meitat han quedat borroses.
Escrits
