Quan algun castellanoparlant enumera els problemes que té per aprendre català sempre dirà els pronoms febles. Però també pot ser que digui les hores. Anem a veure com es diuen les hores en català-castellà-anglès-alemany(d'Alemanya)-alemany(d'Àustria). Farem els casos simples i amb exemples(1).
08:00
CAT: Són les 8 en punt.
CAS: Son las 8 en punto.
ANG: It's 8 o'clock.
ALE(ALE): Es ist 8 Uhr.
ALE(AUS): Es ist Punkt 8.
08:15
CAT: És un quart de 9.
CAS: Son las 8 y cuarto.
ANG: It's a quarter past 8.
ALE(ALE): Es ist Viertel nach 8.
ALE(AUS): Es ist Viertel 9.
08:30
CAT: Són 2 quarts de 9.
CAS: Son las 8 y media.
ANG: It's half past 8.
ALE(ALE): Es ist Halb 9.
ALE(AUS): Es ist Halb 9.
08:45
CAT: Són 3 quarts de 9.
CAS: Son las 9 menos cuarto.
ENG: It's a quarter to 9.
ALE(ALE): Es ist Viertel vor 9.
ALE(AUS): Es ist 3 Viertel 9.
Per sort, sempre es pot dir que són les vuit quaranta-cinc, o sigui es ist acht fünfundvierzig.
----
(1) Però sense dibuixos.
divendres, 28 / setembre / 2007
Wortjägernen (II): Les hores
dilluns, 24 / setembre / 2007
Wortjägernen
Avui us presentem un mini diccionari català-alemany-austríac de paraules que hem anat trobant-nos pel camí (sense perdre de vista que l'austríac és un dels dialectes de l'alemany):
| Català | Alemany | Austríac | |
| la cadira | der Stuhl | der Sessel | |
| la nevera | der Külschrank | der Eiskasten | |
| l'armari | der Schrank | der Kasten | |
| (gènere) masculí | maskulin | männlich | |
| (gènere) neutre | neutrum | sächlich | |
| (gènere) femení | feminin | weiblich | |
| la nata | die Sahne | (der?) Schlagobers | |
| el tomàquet | die Tomate | der Paradeiser | |
| la patata | die Kartoffel | der Erdäpfel | |
| el pollastre | das Hänchen | das Hendl | |
| l'albercoc | die Aprikose | die Marille | |
| el panet | das Brötchen | die Semmel | |
| la mongeta (1) | die Bohne | die Fisole | |
| mató/formatge fresc | Quark | Topfen | |
| el croissant | das Croissant(2) | (das?) Kipferl | |
| Bon dia! | Guten Tag! | Grüß Gott | |
| Adéu! (col·loquial) | Tchüs! | (Tchüs) Papa!(3) | |
| fruiteria | Obstladen | Obstgeschaft | |
| el rebedor | der Flur | das Vorzimmer |
No us perdeu el següent capítol de Wortjägernen: les hores i la mare que les va parir (on presentarem una comparativa català-espanyol-anglès-alemany-austríac). Potser amb dibuixets i tot.
----
(1) Mongeta de menjar, no una monja petiteta.
(2) És igual en català i alemany d'Alemanya (i, evidentment, ve del francès). Una que era fàcil van i ens la canvien.
(3) Papa per dir adéu no és exactament austríac, és vienès. Ja en parlarem més endavant d'això.
divendres, 21 / setembre / 2007
Doñana Connection
-M'han entrat ganes d'anar a Doñana.
-Doncs comença a caminar, ho tens a mà dreta.
dilluns, 17 / setembre / 2007
Salzburg Connection (III)
5. Caminant
L'Altstadt, el casc antic, no és quadriculat com l'Eixample de Barcelona. Escollir un carrer o un altre equival a descobrir que no estàs on esperaves estar. Així trobes nous edificis, enormes; molts aprofiten la muntanya per fer-hi descansar les parets.
6. Festung Hohensalzburg (Fortalesa de Hohensalzburg)
Dins el palau de la fortalesa hi trobem petites mostres dels estris de la llar de les diferents èpoques que la construcció ha sobreviscut: roba, coberts, banyeres, estris de tortura, espases, pistoles, escopetes i llits que potser el príncep-arquebisbe Wolf Dietrich utilitzava amb la seva estimada(1).
Dins la fortalesa i darrera del palau hi trobem el que podria ser un petit poble. Als murs, per petits forats, hi treuen el cap canons que ara es disparen de broma i així els guiris poden dir coses com "Oh! que macuuu'. Però mirant pel forat t'adones que ara, amb les dimensions actuals de Salzburg, qualsevol bala que disparessin aquells canons cauria a la pròpia ciutat.
Ha plogut i tornarà a ploure.
7. Marioneten Museum
Al Festung, també hi trobem el Museu dels Titelles, petit i a l'hora pertorbador. Els titelles et miren com si et volguessin dir que han sobreviscut als seus creadors, brillants titellaires que ara, on l'extrem realisme del cinema acapara el mercat de l'entreteniment audiovisual, no tindrien gaire futur. Però les marionetes, com un Pinotxo qualsevol, sembla que s'hagin de moure en qualsevol moment. Sense titellaire.
Crec que no plou però ens és igual perquè som sota-cobert.
8. Més cementiris
Per casualitat, agafant un carrer que encara no havíem agafat, anem a parar a un altre cementiri. A diferència de l'anterior, en aquest no es pot dir que els morts descansin en pau. Molts turistes sota la pluja omplim els camins rodejats de tombes, i veiem que algú ha tingut cura que hi hagi flors que probablement es nodreixen, tancant un cicle, d'aquells que ja no hi són.
I comença a ploure, una altra vegada.
-----
(1) Que es deia Salome Alt i que va tenir com a mínim 10 fills d'aquest home de Déu.
divendres, 14 / setembre / 2007
Salzburg Connection (II)
1. El so de la música
Salzburg és una ciutat on la gent somriu i plora. Com el temps. Com qualsevol altra ciutat també. Quant de mal ha fet la família Von Trapp!
Salzburg és coneguda perquè, de tant en tant, hi neix algú famós que té relació amb la música. I ho demostren orgullosos. Per exemple, a Salzburg, les sirenes de les ambulàncies quan s'apropen se senten més agudes i quan s'allunyen més greus. Això ho fan en honor a Doppler, fill il·lustre del castell de sal.
En canvi, per a Mozart (que encara no se sap on coi està enterrat) s'han inventat els Mozart Kugeln. Que ni va tastar ni tenen res a veure amb ell. Només que porten el seu retrat a l'embolcall. Per això serveix ser un geni, per això i perquè fiquin les teves melodies en anuncis de col·leccionables de punto de cruz.
I també hi va néixer Herbert Von Karajan, un dels directors d'orquestra més importants del segle XX.
I plou.
2.Sobre un pont
És de nit. Som sobre un pont sobre el Salzach. Si fos estiu em quedaria una bona estona sentit la brisa i pensant en no-res. De fet és estiu, però fa fred i amenaça pluja.
I la pluja no triga a arribar.
3. Sebastian Friedhof
Donem una volta pel cementiri de Sant Sebastià (Sebastian Friedhof) on hi ha les tombes de les famílies Doppler i Mozart, entre d'altres. L'estat general del cementiri és bastant deixat, amb l'excepció d'algunes tombes on algú encara hi porta flors. El cementiri té forma de claustre. Té un pati interior. Al centre hi ha una capella o panteó, no ho sé. Al voltant les tombes dels morts senten la humitat de la terra molla que els envolta, senyalitzades amb creus les seves coordenades.
A les parets del claustre hi ha tombes recarregades de families que foren importants, quadres i làpides de marbre i il·lustracions, algunes religioses i d'altres tenebroses on la mort caracteritzada per un esquelet amb poca carn, com un moribund de pesta, mira als vius que l'observen sabent que tard o d'hora tots serem al mateix costat. Però encara no.
Plou.
4. Dinar
Un lloc que està bé per dinar és al Central Hotel Gablerbräu, que es troba a Linzergasse 9. De postres us recomano Topfennockerl mit Beerenröster und Eis. Val la pena, tant si fa fred com si fa calor.
Com si plou.
dilluns, 10 / setembre / 2007
divendres, 7 / setembre / 2007
Budapest Connection (III)
IX.
També és interessant comentar que, després de sopar en un restaurant que diu que fa cuina mediterrània, hem de tornar ràpidament cap a l'hotel. La causa és un vent molt (molt, molt, molt) pitjor que el que fa normalment a Viena. I calent, a més. I brut. Passant pel costat del Cafè Callas, que queda al costat de l'Òpera, veiem com els cambrers i cambreres corren esparverats per arreplegar tot el que el vent s'endú. Mentrestant, dins el Cafè, hi sona una lenta cançó de jazz que proporciona una imatge paradoxal i ridícula. Potser còmica: molta gent riuria en cas que sortís en una pel·lícula de Woody Allen. Encara que no fes gràcia.
Tot hi no ser reis ens allotgem al King's Hotel. A la dutxa, l'olor del sabó em retorna al Rubí de la infància i joventut, quan encara em tallava el cabell. Té la mateixa olor que un aftershave que hi havia a la barberia del Flabiano. Era un aftershave taronja amb un etiqueta que recordava els temps de la guerra. Dels fenicis. Una olor ideal per a començar una guerra, de fet.
Funicular per pujar al Castell de Buda. Per desgràcia se'ns vanacabar les piles i no vam poder fer la foto a la ciutat mentre
pujàvem. Si aneu a Budapest val la pena pujar-hi, tant per les vistes
com per la pujadeta que us haureu estalviat de fer a peu.
3 hores en un tren i ja som a Viena.
dilluns, 3 / setembre / 2007
Budapest Connection (II)
VI.
Hongria encara no forma part de la zona euro i, per tant, el Buenafuente hongarès no ha fet cap miniprograma del tipus "Camí de l'euro". I, també per tant, encara mantenen la seva moneda anomenada fòrint[*]. El primer que faig és buscar una regla de conversió, estil Paula Vázquez. És fàcil: per passar d'euros a fòrints has de dividir per 4 i multiplicar per 1000, per passar de fòrints a euros has de multiplicar per 4 i dividir per 1000[**].
VII.
Mentre camino fent càlculs m'adono que les matrícules dels cotxes duen una 'H' on els cotxes catalans duen una 'E'. Això és així perquè la H ve d'horiünd(sic) de tal manera que saps que és d'aquí (i no d'allà).
VIII.
No gaire lluny del Castell de Buda, al carrer de la Fortuna (Fortuna utca), hi trobem un restaurant anomenat Pestbuda. No és un joc de paraules[***] sinó que és el nom que s'utilitzava per fer referència a l'hora a les poblacions de Buda, Óbuda i Pest abans de la seva unió, a l'època de l'Imperi Austrohongarès. De totes maneres dinem a un pub anglès de la cadena John Bull: no és moment de morir menjant goulash amb la calor que fa.
Nota: hi haurà tercera part.
------
[*] Aquells informàtics que, com jo, programin en Java o C/C++, potser els donarà una sensació de bucle.
[**] I pels que encara treballen mentalment en pessetes, que n'hi han: per passar de fòrints a pessetes s'ha de multiplicar per 2 i dividir per 3, per passar de pessetes a fòrints s'ha de multiplicar per 3 i dividir per 2.
[***] I si ho fos no seria gaire bo.















