Graz Connection (I)

I. Camí de Graz
A una velocitat v deixem enrere, al nord, Viena. No triguem gaire a veure camps i boscos, ara tacats dels colors melangiosos de la rerevera. Colors als que, d'alguna manera, no estem acostumats els que sempre hem viscut en paisatges mediterranis. En la meva ignorància botànica, comparable a la que un arbre té de mi, detecto pins. Fins i tot pinars.

El cel tenyit de gris amb taques blanques i retallat per clarianes fa de tapa dels petits turons que tot i la curta distància semblen esquitxats de barreges de verds, vermells, marrons i daurats, ara que la via ressegueix la llera d'un petit rierol d'aigües cristal·lines -es poden veure les pedres llimades del tren estant-.

Ara he vist avets.

Més lluny encara, s'alcen pics regats de neu que ens recorden que... bé, que hi ha muntanyes on hi neva. Qualsevol diria que ha estat retocat amb fotoixop.

Ara he vist vaques, però les vaques no són arbres.

Veig la cua del tren: adés començàvem a enfilar muntanya amunt ha començat a fer esses de rèptil sobre rodes. El món resta cada cop més avall. Excepte la part que és més amunt, òbviament. Part on els meus ull troben algun que altre petit castell, una ermita més enllà, envoltats d'arbres que han tastat tots els sabors de la paleta del pintor estacional de torn. Hi ha alguna estació que gaudeixi de més colors que la tardor? A banda de, potser, l'estació d'Atocha i el seu microhàbitat?

L'Statdpark de Graz

II. Zentrum
El centre és molt peatonal. De fet és peatonal i tramvial. Tant que hi ha moments que costa creuar el carrer de tants tramvies com hi ha. No és conya, sobretot en hora punta.

Venir a aquest bar és bo per fer la declaració d'hisenda.

III. Nacht
Una cosa bastant típica de Graz, pel que sembla, són els night clubs, sex shops, clubs d'striptease i cinemes X. Això sense tenir en compte els antres de kebap i pizza que són una característica inalienable de qualsevol població que es vulgui fer dir austríaca.

La Uhrturm (torre del rellotge) de Graz. Els habitants de Graz van
pagar als francesos per a que no la destruïssin en la invasió de 1809.