No es pot tenir tot

Fa una estona hem vist el partit de futbol que ha enfrontat l'Sttutgart amb el Barça a la televisió austríaca(1) i que ha acabat 0-2 a favor del Barça. A la ORF1, que és com la primera però no tan cutre. Tot i que els comentaristes no parlaven gaire (de vegades ens oblidàvem que n'hi havia) podríem dir que anaven amb l'Sttutgart. Potser per una afinitat lingüística, potser perquè el segon porter de l'Stuttgart, Michael Langer, és austríac.

Sigui com sigui ens hem fixat en dues coses que poden semblar curioses. Una és que en comptes de dir Carles Puyol diuen Charles Puyol. Això ho hem notat just abans que entrés a jugar el Marica. L'altre cosa és que per referir-se al Barça no acostumaven a dir l'equip espanyol sinó l'equip català.

Per desgràcia, just abans del partit han fet un d'aquests muntatges amb jugades del Barça que acostumen a fer realitzadors de videoclips frustrats (i dolents) i la música era flamenc. No es pot tenir tot.


----
(1) Per cert, aquí, com a Gran Bretanya o a Alemanya, s'ha de pagar una llicència per veure la tele o escoltar la ràdio a casa.