Barcelona Connection

I. Ja som aquí i gràcies per fer-nos-ho notar
L'avió aterra a l'aeroport d'El Prat. El bus turístic ens porta a donar una volta per les pistes on podem contemplar bonics avions i la construcció de la terminal nova de camí a l'espera de les maletes. Maletes que apareixen sense haver d'esperar gaire. Oh!

A la sortida, la cua de gent que espera un taxi és bastant llarga, però es redueix bastant ràpidament. Avui toquen taxis amb llicència parell. De totes maneres ens és igual, perquè anem amb cotxe llogat.

El cotxe llogat, per variar, és bastant més gran que el que volíem tot i haver-n'hi de més petits allà mateix. És un monovolum: té volum i -què coi!- és mono. Ideal per a dues persones amb dues maletes que porten amb ells molt res per a acabar d'omplir l'utilitari.

En sortir de l'aparcament, al primer stop, ens toquen els clàxons: ja portem aturats a l'stop un segon sencer. Som a casa. El pa amb tomàquet omple l'espai que el semmel (àlies panet de Viena) acaba de deixar, espantat pel potencial estrès.

II. Donar exemple
Ens proveïm d'embotits al BonArea de davant de l'Ajuntament de Rubí. Creuem la plaça. Just davant l'Ajuntament un noi d'uns 10 anys llença un encenedor a terra causant una petita, molt petita, explosió. El pare, si és que se li pot dir així, somriu. El nen recull un tros de plàstic que havia format part d'un encenedor i es queda sorprès perquè no hi ha gas. El pare li diu que va que anem, i va i se'n van tan contents, deixant les restes de l'encenedor al terra de la plaça. D'això se'n diu civisme. I encara bo que ningú es va fer mal.

III. Bon dia tingui Són 40 euros
Al Mercadona parlem a la gent en alemany. Curiosament sembla produir el mateix efecte que parlar-los en català. Bittes i entschuldingungs són ignorats, la gent va a la seva. Tant que a la cua se'ns cola una dona, que a més té a la família repartida per tot l'establiment per a que li portin les coses que, per les presses de colar-se, no ha pogut agafar. Llavors ens hem queixat, ens han contestat malament. Els espectadors d'altres cues ens han mirat com dient teniu raó vosaltres però nosaltres no hi pensem fer res. Ho hem deixat estar perquè no tenim ganes de discutir.

Quan ens arriba el torn, el caixer no ens diu 'Grüß Gott', lògicament. Tampoc ens diu 'bona tarda', ni 'buenas tardes'. Ni 'hola'. Total, ja sabem que ell és allà i ell que nosaltres som aquí, per què hem de gastar saliva inútilment? Paguem i tornem a casa.

IV. Tranquil, ja ho acabo jo
Som al convit de la boda, a una masia de Cervelló tocant a Corbera. Ens col·loquem prop d'una estufa i ens preparem pel pica-pica. Un dels plats que em deixen just al costat és el del pernil ibèric. Del bo, bo. Al costat hi ha alguns dels anglesos convidats, alguns vegetarians (he, he, he). El que no és vegetarià ho prova i diu, amb cara de fàstic, que està molt bo. Recordem que és anglès.

Passada una estona ens movem una mica, deixant el plat de pernil al seu lloc i els cambrers porten un daixonses vegetarià i m'ho deixen al costat. Quan torno a mirar a la taula m'hi trobo el pernil altre cop, els anglesos m'han fet el cambiazo. És una pena però m'hauré de menjar el pernil. Des d'aquí us dic que thank you very much.

V. Trens
Vaig en tren a la feina i funciona de p... perfectament. Clar que vaig amb la línia del Vallès dels FGC, que sembla ser una de les poques xarxes ferroviàries de la província de Barcelona que pràcticament no s'ha vist afectada per la desídia, per no dir la incompetència, dels inútils que van planificar l'arribada del TGV a Barcelona a l'hora que van oblidar-se de mantenir i millorar les infraestructures de rodalies. Sort (per mi) que finalment el TGV no passa pel Vallès. És més: quants catalans necessiten realment el TGV?

VI. Der Schnee
I tornem a Viena on ens espera el fred, la pluja, el vent.
-I la neu?
-No, la neu no. Per ara.
-Doncs m'espero tot menjant un semmel amb tomàquet.