Budapest Connection (III)

IX.
També és interessant comentar que, després de sopar en un restaurant que diu que fa cuina mediterrània, hem de tornar ràpidament cap a l'hotel. La causa és un vent molt (molt, molt, molt) pitjor que el que fa normalment a Viena. I calent, a més. I brut. Passant pel costat del Cafè Callas, que queda al costat de l'Òpera, veiem com els cambrers i cambreres corren esparverats per arreplegar tot el que el vent s'endú. Mentrestant, dins el Cafè, hi sona una lenta cançó de jazz que proporciona una imatge paradoxal i ridícula. Potser còmica: molta gent riuria en cas que sortís en una pel·lícula de Woody Allen. Encara que no fes gràcia.

Estàtua de Sant Gellért, patró de les culleres,
feta des del pont d'Elisabet (Erzsébet Hid).

X.
Tot hi no ser reis ens allotgem al King's Hotel. A la dutxa, l'olor del sabó em retorna al Rubí de la infància i joventut, quan encara em tallava el cabell. Té la mateixa olor que un aftershave que hi havia a la barberia del Flabiano. Era un aftershave taronja amb un etiqueta que recordava els temps de la guerra. Dels fenicis. Una olor ideal per a començar una guerra, de fet.

Funicular per pujar al Castell de Buda. Per desgràcia se'ns van
acabar les piles i no vam poder fer la foto a la ciutat mentre
pujàvem. Si aneu a Budapest val la pena pujar-hi, tant per les vistes
com per la pujadeta que us haureu estalviat de fer a peu.

XI.
3 hores en un tren i ja som a Viena.

Vista de Budapest des de prop del Castell.